Arrencades de cavall i frenades de ‘burro’

Aquesta és la segona part de l’article “L’urbanisme classista de Trias contra els barris”. El seu títol fa justícia a una característica del que ha estat el seu màxim impulsor, el Tinent d’Alcalde d’Habitat Urbà i Medi Ambient. L’urbanisme d’Antoni Vives, dins i fora de l’Ajuntament serà molt recordat per seva la manca de connexió amb els barris, amb la gent d’aquests barris i les seves necessitats. Alguns exemples d’aquestes arrencades de cavall que han acabat amb bones frenades de burro:

Les idees de bomber

Hi ha sis projectes protagonistes, tots ells responen a propostes que Trias i el seu equip d’Habitat Urbà han plantejat durant el mandat i que algunes d’elles fins i tot s’han materialitzat en concursos d’idees malgrat cap d’ells s’ha fet. Ara, a les portes de la nova campanya Trias en recupera algun com el Blau Ictinea al Morrot. Fer volar coloms és marca de can CiU.

  • El “mantra” d’en Vives: Començar pel “mantra” és una obligació. “Barcelona esdevindrà una ciutat autosuficient de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpolis hiperconnectada, d’alta velocitat i d’emissions zero”. Un “mantra” carregat de bones intencions que Vives s’ha après de memòria, en dono fe. Ara, és la ciutat més autosuficient? Tenim barris més productius? A velocitat humana? No, no i no. Tenim més de 100.000 aturats, un transport públic més car i menys accessible, unes desigualtats creixents entre els barris precisament perquè han prioritzat invertir en Diagonal i Passeig de Gràcia que a Can Peguera o el Turó de la Peira. I “d’emissions zero’, zero és el que han aconseguit reduir les emissions de la ciutat en quatre anys.
  • El Blau Ictinea: El projecte que Trias anomena com el seu somni, ha evolucionat de la proposta inicial d’un barri aïllat d’habitatges sense continuïtat amb la trama urbana a la proposta actual de nous usos terciaris a l’estació del Morrot (innecessaris tenint a l’abast 22@ o la Zona Franca) vinculats a l’ampliació de la Ronda Litoral. Un projecte innecessari en aquests moments. Un somni que surt molt car a la ciutat, l’exposició que ha fet sobre aquest tema Barcelona Regional ha costat 350.000 euros. I el projecte està condicionat a la compra del terrenys de la mateixa estació amb un cost per a l’ajuntament de 43M€.
    Les 16 Portes de Collserola: Un pla que neix amb la voluntat de fer baixar el Parc Natural a la ciutat, però que s’oblida que potser primer caldria tenir aprovat el Pla Especial que tanqui la possibilitat de que sigui l’inrevés. Ningú dubta que és necessari millorar la relació de la ciutat amb Collserola. Però s’ha de prioritzar protecció del medi enfront de l’ús particular. El verd ha d’entrar a la ciutat enlloc d’entrar la ciutat a Collserola. És un entorn que requereix de poques intervencions, microintervencions millor dit, que poc a poc vagin definint aquests corredors verds que oferiran a la ciutat renaturalització, definint murs i portes del parc invisibles. És un espai on no hi ha cabuda per grans infraestructures, per tant és incomprensible haver plantejat propostes que contemplaven pàrquings de cotxes en cadascuna de les portes.
    El Parlament a Glòries: El globus sonda de construir un nou Parlament al mig de la futura plaça de les Glòries, al mig del gran parc, i de situar-hi una gran estelada. Sobren els comentaris.
    La passarel·la del Zoo: Una passarel·la de “disseny” que té un cost molt elevat per les dimensions de la intervenció (aprox. 4,8 M€), que genera una alta afectació a les instal·lacions existents del zoològic de Barcelona, i que no crea interacció entre el Parc i el Zoo, dificultant el treballs dels cuidadors/es del zoo i per tant afectant el benestar animal. Gràcies a l’oposició ha quedat sense executar-se.
    La Pista d’Esquí a la Marina de la Zona Franca: Aquest equipament no és una prioritat per la ciutat ni una necessitat veïnal. El sòl d’equipament públic no s’ha de destinar a aquesta finalitat. Aquest és un projecte molt poc sostenible ambientalment, i especialment per a una ciutat mediterrània com Barcelona, i que sembla un acudit de mal gust per als veïns i veïnes de la Marina que porten anys reclamant equipaments de barri i infraestructures bàsiques per la seva mobilitat.

Mal venedors de Fum

“Mucho ruido y pocas nueces”. Diuen, diuen, diuen, i després res de res. Quatre anys sentint que Trias compliria, perquè així ho ha votat al plenari i a les comissions, amb qüestions de calat per la transformació de la ciutat. Moltes d’aquestes impliquen altres administracions i per tant requerien negociació, defensar la capitalitat i el rol de Barcelona. I en canvi, ens hem trobat amb tot el contrari: un alcalde que ha posat la solvència financera al servei de la Generalitat, que ha pagat els seus deutes i les seves inversions mentre els regidors i regidores de districte repetien als barris que no tenien diners per fer-hi el que urgia. Així, les ferides urbanes segueixen obertes, sense compromís ni calendari.

  • La Futura Estació intermodal de la Sagrera: en 4 anys les obres pràcticament no han avançat. Van replantejar el projecte per reduir costos de l’estació i augmentar els beneficis a base d’inflar la bombolla comercial. Però a hores d’ara, ni parc lineal, ni estació de la Sagrera, ni equipaments indispensables per al barri.
    Els entorns de la Sagrada Familia: No s’han solucionat els problemes d’accés ni la concentració de turistes. No s’ha aconseguit que el Temple s’involucri en les solucions. Al contrari, el nou accés al temple i la nova zona verda es planteja en la lògica de més turistes i de la necessitat de creixement del temple, no pas de les necessitats veïnals de l’entorn.
    El Pla de presons: Només s’ha enderrocat un petit espai de la presó de la Model. Segueix pendent tota la resta del solar, i la construcció del nou centre a la zona franca, així com la transformació de Trinitat Vella. El nou acord amb la Generalitat proposa un protocol de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament per a actuacions en matèria d’equipaments penitenciaris en la que l’Ajuntament assumeix la inversió per la construcció del nou centre per a interns en règim obert a la Zona Franca. Un equipament en el qual l’Ajuntament no té competències.
    Verd estratègic: A principis del mandat ens van presentar el Pla del verd i la biodiversitat, que havia deixat preparat l’anterior govern municipal. Ara bé, totes les polítiques urbanístiques han anat en la direcció contraria d’aquest pla. Alguns exemples, com proposar permetre habitatges a l’interior del Tres Turons, situar un nou dofinari al Parc de la Ciutadella, que hagin passat quatre anys i encara no tinguem fet el Pla especial del Parc Natural de Collserola demostren la manca de voluntat de prioritzar el verd davant el gris. Tampoc s’han abordat els Barris en conflicte amb el Parc natural, com són la Font del gos, Cal Notari, Can Papanats, Torre Baró o les Planes.
    Casernes de Sant Andreu: Un projecte d’equipaments per al barri i habitatge protegit que ha quedat paralitzat novament per falta de voluntat municipal i de no comptar amb la prioritat d’altres projectes.

Les oportunitats perdudes

Hi ha projectes estratègics que s’han descartat sense pensar en les conseqüències o bé s’han tergiversat, modificant-ne els seus objectius fins al punt que han quedat diluïts en projectes purament estètics però gens transformadors.

  • Els Comerços emblemàtics: La falta d’acció a principi de mandat, ha suposat la pèrdua de comerços emblemàtics per l’aplicació de la LAU. No es pot dir més clar: s’ha arribat tard i el que han plantejat és del tot insuficient per protegir l’activitat comercial de la ciutat.
    • Els habitatges d’ús turístic (HUT’s): La Llei òmnibus impulsada per CiU i aprovada amb el PP al Parlament de Catalunya, va permetre desregular l’activitat permetent-ne l’obertura amb un comunicat enlloc del procés de llicència existent fins aleshores, provocant un augment exponencial del nombre d’habitatges d’ús turístic a la ciutat i alhora suprimint les (poques) competències que els ajuntaments tenien davant la sol·licitut d’obertura, que requerien de llicència. Quan el problema era irreversible, va esclatar el conflicte de la Barceloneta (http://janetsanz.com/cronica-duna-revolta-anunciada-reflexions-sobre-la-gestio-del-turisme-a-barcelona/) el Govern va decidir actuar (de forma parcial), però el mal ja estava fet: la regularització d’una activitat que altera el dret a l’habitatge i la convivència als nostres barris.
    El Pla Usos de Gràcia. L’objectiu d’impulsar un nou pla per regular els usos en l’entorn al districte de Gràcia era una prioritat, però per fer-ho era indispensable comptar amb la veu dels veïns i veïnes de Gràcia. Per tant, el primer que s’havia d’impulsar era un procés participatiu, real, amb incidència, i per garantir-ho es requeria suspendre les llicencies de tots els allotjaments turístics a l’entorn. El govern municipal es va negar inicialment a endegar un procés participatiu, i després quan ho va fer no va suspendre les llicències. És a dir, mentre els veïnes i veïns debatien i decidien quins usos i quina capacitat de carrega de les activitats comercials, turístiques, etc… el govern municipal ha permès l’obertura de nous hotels (Plaça del Sòl i Henkel), la residència del carrer Sèneca, i nous comerços. Una pressa de pèl en tota regla al que havia de ser un veritable procés participatiu governat per la ciutadania. L’exemple més paradigmàtic d’aquest menysteniment va arribar de la mà de Trias i el PP amb la proposta d’obertura d’un nou hotel de gairebé 100 metres d’alçada a l’edifici del Deutsche Bank (cruïlla Passeig de Gràcia amb Diagonal) (http://janetsanz.com/deutsche-bank-la-incompatibilitat-dun-pelotazo-amb-la-participacio-ciutadana/). Un exemple més del poc respecte que han rebut els veïns i veïnes per part del govern Trias.
    La regulació de TOTS els allotjaments turístics: No s’ha volgut abordar el problema dels allotjaments turístics de forma tranversal, per no afectar al Lobby Hoteler. La voluntat de Trias en tot moment ha estat protegir els interessos dels Hotels, per sobre de qualsevol altre, especialment dels interessos de la ciutadania i els de la ciutat en conjunt.
    Reforma del carrer Pere IV: la reforma de Pere IV ha estat reclamada i reivindicada pels veïns i veïnes des del primer moment, però per contra, tot i tenir el projecte apunt, s’han prioritzat altres inversions en vies més cèntriques. Pel govern Trias aquesta no ha estat una “via premium”.
    El Barça: S’ha perdut l’oportunitat de replantejar el projecte per part de l’ajuntament, amb un nou pla d’iniciativa municipal que tingui en compte tot l’entorn i les seves necessitats, recuperant el Portal del coneixement i els equipaments pel barri. Un nou pla que no es supediti únicament al interessos del Barça.
    L’Hotel del Palau: No s’ha fet res per tirar entre el projecte que permet construir un hotel. L’amenaça segueix vigent.
    La Verneda industrial – Torrent de l’estadella: No s’ha avançat per fer d’aquest espai l’aposta per la reindustrialització de la ciutat.
    El 22@: s’ha paralitzat el projecte, amb l’eliminació de l’empresa pública 22@.
    Rehabilitació energètica: El govern, no només ha estat incapaç d’augmentar els ajuts a la rehabilitació, sinó de mantenir la inversió compromesa per aquests anys. Incompliment reiterat d’invertir 15 milions d’euros anuals en rehabilitació d’edificis privats. És necessari seguir impulsant la rehabilitació des de l’Ajuntament. Amb noves polítiques, que vagin més enllà dels ajuts, i que li donin la importància que es mereix. La rehabilitació ha de ser una prioritat, i s’ha de buscar la forma de fer els ajuts el més àgils i efectius possibles, no te sentit que oferim ajuts, i que quedin deserts com ha passat. A més, l’Ajuntament pot impulsar la rehabilitació energètica en els edificis municipals (equipaments i dependències municipals). La única proposta que s’han atrevit plantejar era un paquet per rehabilitar 122 equipaments mitjançant un concurs, sense renunciar a que ho fes tot una gran empresa, i que aquesta fos l’encarregada de determinar l’estalvi energètic, menystenint el lideratge públic en el procés i també l’objectiu d’utilitzar contractes com aquests per estimular la creació i implantació de petites empreses que ofereixin aquests serveis.

Per tot això, aquest 2015 necessitem recuperar l’urbanisme i posar-lo al servei de la gent, de la lluita contra les desigualtats als barris. Deixar-nos “d’arrancades de cavall” i posar-nos a treballar per tancar les esquerdes de Barcelona, prioritzant els barris. I fer-ho en comú, amb la gent que viu a Barcelona que té veu pròpia, ara silenciada. Recuperar l’espai públic per reactivar l’activitat comercial, productiva i associativa, enfortir l’estat del benestar local i dotar-lo d’ocupació de qualitat i de serveis bàsics accessibles per tothom. En definitiva. construir un urbanisme que millora la vida de la gent.