Un nou tros del pastís per Agbar

Ahir vaig tenir coneixement dels termes d’un nou acord que afecta a l’aigua. En aquest cas l’acord ésentre l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per aprovar un conveni per a la cessió dels recursos hídrics alternatius, de les aigües freàtiques*.

Fins ara, la gestió d’aquest recurs hídric corresponia a Clavegueram de Barcelona Societat Anònima (CLABSA), companyia público-privada creada el 1992, on participaven Agbar i FCC, per la part privada, i l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), per la part pública.

L’any 2013, el govern Trias va decidir municipalitzar CLABSA i crear Barcelona Cicle de l’Aigua Societat Anònima (BCASA) per tal de tramitar un model de gestió del clavegueram de la ciutat 100% públic. Inicialment, podia tractar-se d’una oportunitat que Barcelona recuperés de forma pública la gestió d’una part d’aquest cicle –sanejament en baixa (clavegueram) i recursos hídrics alternatius– . Era una bona notícia sobretot davant la creació de l’empresa mixta de gestió i explotació de tot el cicle de l’aigua a l’AMB controlada per Agbar (vegeu http://janetsanz.com/impedim-lestafa-dagbar/)

Ràpidament, aquest optimisme inicial va desaparèixer quan el govern municipal de Trias ens va avançar que volia externalitzar el contracte de manteniment fins l’any 2022 per un total de 103,5 milions d’euros (que s’acaba d’adjudicar a FCC), i a aquest procés li segueix ara aquest conveni amb l’AMB per gestionar i explotar els recursos hídrics alternatius, que acabarà en mans d’Agbar (a través de l’empresa Aigües de Barcelona de l’AMB).

En definitiva, “desvestir un santo para vestir otro”; van desmantellar CLABSA per fer-la municipal i després trossejar-la entre els mateixos operadors: FCC i Agbar. I ara ens justifiquen que el conveni és necessari perquè Agbar farà una inversió de 25 milions d’euros en la xarxa. A canvi de què? De renunciar a l’explotació des de l’àmbit municipal per una inversió de 25 milions en 35 anys!!!! Fins al 2047 en mans d’Agbar. Donar aquesta gestió a 35 anys és una barbaritat, i a més fer-ho suposarà que l’Ajuntament hagi de pagar pel consum de l’aigua del freàtic que faci… Això si, ens garanteixen que les instal·lacions actuals seguiran sent titularitat pública, només faltaria! I les futures, doncs ja ho veurem, segons el que marqui en el futur la legalitat respecte la competència d’aquesta explotació i gestió. As usual, aigua per Agbar, per garantir un negoci rodó.

Per això, davant un conveni que no justifica la seva necessitat, perquè l’Ajuntament de Barcelona té recursos suficients per assumir la inversió necessària en les instal·lacions, perquè falten tres mesos per les eleccions municipals i l’aigua serà un aspecte clau perquè és estratègic tenir sota control municipal i públic aquests recursos hídrics alternatius (i els no alternatius també), ens oposem a aquest conveni, i hi votarem negativament.

Fa un any vam advertir de les intencions de Trias amb BCASA; en fa dos, sobre l’empresa mixta de l’AMB, i poc a poc tot els pronòstics es van complint, hi ha una empresa a Catalunya que vol el control total del que és un recurs bàsic i un dret humà: l’aigua. Per tant, perquè avui l’aigua és un dret per uns i un negoci per uns altres és urgent aturar l’espiral privatitzadora sobre la gestió d’aquest bé comú.

Donarem la batalla!

*Què són les aigües freàtiques? (segons http://www.mediambient.bcn.es/cat/web/cont_bcn_aigua_freatic.htm)?:

“En el subsòl de Barcelona i de la seva rodalia hi ha una important quantitat d’aigua. Darrerament, i a causa de les alteracions en el cicle hidrològic provocades pels canvis urbanístics, pels usos del sòl i, sobretot, per la reducció de l’ús d’aigües subterrànies, que moltes fàbriques utilitzaven per als seus processos, el nivell de l’aigua subterrània -nivell freàtic-, ha anat pujant progressivament.

Aquest fenomen és especialment important a les zones construïdes sobre sediments, en bona part guanyades al mar o a les maresmes, com és ara el Poblenou, i ha comportat un seguit de problemes com poden ser la infiltració d’aigua a la xarxa de metro i de ferrocarrils soterrats, als subterranis d’edificis o als aparcaments. Aquesta aigua ha de ser bombejada, la qual cosa implica un elevat cost econòmic i pertorbacions en el normal funcionament de les xarxes de metro i ferrocarrils.

L’aprofitament de l’aigua del subsòl evita els problemes que comporten aquests augments de nivell i permet fer un ús més racional dels recursos d’aigua disponibles.

Si bé aquesta aigua no pot ser directament destinada al consum humà, sí que pot abastir els usos següents:

  • Serveis municipals (reg dels parcs i jardins, baldeig dels carrers, climatització dels edificis públics, fonts ornamentals, làmines d’aigua, …)
    • Industrials (refrigeració i calefacció d’edificis i processos industrials, rentat de cotxes, rentats industrials,…)
    • Mediambientals (regeneració del pantà de Vallvidrera i de la xarxa de Collserola, regeneració de la llera del Besòs, …)
    • Agrícoles
    Actualment, l’Ajuntament de Barcelona ja utilitza les aigües del subsòl per a diversos usos, com són ara el reg de zones verdes i el funcionament de fonts ornamentals i la neteja dels carrers.”