L’intent de Trias de carregar-se Barcelona Activa

L’ocupació és un factor determinant de la qualitat de vida de la ciutadania. A més de proporcionar els ingressos necessaris per viure és un factor clau generador d’autonomia. És conegut per tothom que la creació d’ocupació no és una competència estricament local (és compartida Estat –Generalitat de Catalunya). La competència de legislar és estatal, per això el Servicio Público de Empleo es reserva la funció de fer seguiment general de la política d’ocupació i les prestacions d’atur.

A nivell autonòmic, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) és l’organisme que s’ocupa de la gestió i la integració i del conjunt d’actuacions i serveis ocupacionals per mantenir i fomentar la ocupació estable i de qualitat. Per això, gestiona la intermediació (oferta i demanda laboral) i impulsa les polítiques actives d’ocupació (subvencions i ajudes públiques). Els serveis d’ocupació públics responen a un doble objectiu: d’una banda prevenir i reduir la desocupació, i de l’altra oferir protecció a persones desocupades fomentant i garantint la formació professional i ocupacional continuada.

La Ley del Empleo recull de manera directa la menció al món local, en el marc de donar compliment a l’Estratègia Europea d’Ocupació) i ens diu que és el SOC qui ha d’establir mecanismes de col·laboració per incentivar la participació de les corporacions locals en les polítiques actives d’ocupació. La principal debilitat d’aquest model és que la provisió de programes i accions és fa mitjançant convocatòries anuals que provoquen inestabilitat i inseguretat en la planificació de serveis.

Tot i que les competències en matèria d’ocupació no corresponen a l’àmbit local, Barcelona ha demostrat que és possible, i necessari, impulsar i gestionar polítiques actives d’ocupació des de l’àmbit local, dissenyant programes i continguts adequats a l’entorn i contribuint a la generació de propostes innovadores finançades amb recursos provinents del SOC com també amb recursos propis. I així, el 1986, va néixer Barcelona Activa, com a societat anònima municipal, amb el cent per cent del capital en mans de l’Ajuntament i la voluntat que en el seu consell d’administració hi tinguessin cabuda els principals agents socials i econòmics de la ciutat. Un instrument públic al servei de les persones per tal de garantir l’accés a l’ocupació i el seu manteniment, així com per crear i consolidar noves empreses.

Barcelona sempre ha estat una ciutat activa econòmicament, i, amb la seva àrea metropolitana, un dels principals motors d’activitat econòmica de l’Estat, on la ciutat industrial dels vuitanta ha pràcticament desaparegut i s’ha especialitzat en el sector de serveis avançats amb projectes importants en relació al coneixement i a la innovació.

Si Barcelona ha de ser una ciutat per viure, amb dignitat i amb feina, és evident que Barcelona Activa és i ha de ser una eina essencial per combatre l’atur que pateix la ciutat de Barcelona. Algunes dades sobre l’atur a Barcelona:

 

Població aturada a Barcelona. Per Districtes

 

Atur registrat Desembre 2014
Districtes Desembre 2013 Desembre 2014 % variació 2013/2014 % aturats sobre total aturats ciutat % pobl. districte/ ciutat*
Barcelona 107.677 99.056 -8,0%
Ciutat Vella 9.023 8.362 -7,3% 8,3% 7,1%
Eixample 14.933 13.351 -10,6% 13,5% 16,7%
Sants-Montjuïc 12.921 12.139 -6,1% 12,2% 11,7%
Les Corts 4.284 3.960 -7,6% 4,0% 4,9%
Sarrià-S. Gervasi 5.250 4.693 -10,6% 4,8% 8,6%
Gràcia 7.157 6.447 -9,9% 6,5% 7,6%
Horta-Guinardó 11.822 10.728 -9,3% 10,9% 10,1%
Nou Barris 14.383 13.441 -6,5% 13,6% 9,8%
Sant Andreu 10.840 10.151 -6,4% 10,4% 9,0%
Sant Martí 17.059 15.781 -7,5% 15,9% 14,6%
NC 5 3 -40,0% 0,0%
Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Instituto de Empleo (INEM). Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona
(*) Població 16-64 anys segons la lectura del Padró Municipal d’Habitants a 1 de gener de 2014

Evolució de l’atur de llarga durada registrat (més d’un any) a Barcelona.

Desembre 2014

L’evolució de l’empresa i l’anàlisi de les seves polítiques al llarg de més de 20 anys posa de manifest l’èxit d’aquestes. Èxit que es tradueix l’any 2011 en més de 21.000 persones usuàries dels serveis que ofereix, i més de 10.000 insercions al mercat de treball (de forma directa o indirecta). En termes generals, les enquestes realitzades situen aquesta empresa com una de les millors valorades, amb graus de satisfacció molt importants per part de les persones usuàries. Amb programes com: Activa’t per l’ocupació, Treball al barris, Formació d’oferta, Itineraris personalitzats d’inserció, Joves amb futur… etc

Barcelona Activa, des del seu naixement, s’ha cofinançat amb fons provinents de l’Estat via Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i fonts propis via Ajuntament + altres subvencions de la UE (fons FEDER…). Per posar un exemple, el pressupost de Barcelona Activa de l’any 2011 va ser de 42M d’euros, dels quals l’aportació municipal era el 43% i l’aportació del SOC del 51%.

És en el marc d’aquest context que l’aportació municipal servia per garantir la contractació de 130 persones en tant que personal d’estructura que se’n carregava de gestionar les subvencions (demanar, justificar,etc…) i l’aportació via conveni signat amb el SOC per la contractació de 166 persones vinculades a desenvolupar els projectes i programes (polítiques actives d’ocupació) per a empreses i sobretot per les persones en situació d’atur.

Arriba el maig del 2011 i CiU aterra al govern municipal, i així s’inicia un procés d’intent de desmantellament de Barcelona Activa capitanejat per la Tinent d’Alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, qui ha afirmat en més d’una ocasió que les polítiques actives per persones aturades són massa cares i n’ha qüestionat constantment la seva utilitat. Del seu desconeixement n’ha fet doctrina al més pur estil neoliberal, iniciant així un contant atac a la viabilitat de Barcelona Activa, els seus treballadors i els seus programes.

Primera amenaça de Trias: els i les treballadores. El 2011 l’empresa municipal es troba amb una situació financera difícil donat que tant el govern de l’Estat com el govern de la Generalitat retallen la seva aportació, fet que fa caure els 21M euros que arribaven via conveni SOC, posant en perill les 111 de les 166 persones que hi havia treballant a l’empresa vinculades a subvenció.

D’aquestes 166 persones hi havia: 55 contracte fixes, els que l’actual govern municipal i direcció de l’empresa va reconèixer com a personal laboral indefinit i no va fer fora, per tant van ser incorporats dins de l’estructura de l’empresa. 56 contractes fixes discontinus, que no volien reconèixer i que només volien contractar en funció del finançament extern (via SOC) assolit per fer més programes. 55 contractes d’obra i serveis (eventuals) que finalitzaven entre juliol, setembre i desembre (2012) i als que no pensaven renovar.

Després d’una dura batalla política entre el comitè d’empresa i el nostre grup municipal, ICV-EUiA, vam aconseguir aturar-ho i el resultat va ser el següent:

Segona amenaça de Trias: el pressupost. El pressupost de Barcelona Activa de l’any 2012 va ser de 31milions d’euros, dels quals l’aportació municipal va ser del 54% i l’aportació del SOC del 35%. El pressupost de Barcelona Activa de l’any 2013 va ser de 33,6milions d’euros, dels quals l’aportació municipal va ser del 69% i l’aportació del SOC del 15%. El pressupost de Barcelona Activa de l’any 2014 ha estat de 39,2milions d’euros, dels quals l’aportació municipal han estat 26,9 milions d’euros i l’aportació del SOC d’uns 11,5 milions d’euros aproximadament.

Aquesta falta de recursos, no només a nivell autonòmic i estatal sinó també a nivell municipal va suposar una forta retallada dels programes dirigits a assessorar, formar i desenvolupar polítiques actives d’ocupació, sense valorar l’impacte d’aquesta retallada ni la seva necessitat existent a la ciutat. Els diferents acords pressupostaris entre Trias i el PP no van permetre augmentar els recursos municipals per Barcelona Activa ni el seu destí: la major part van anar dirigits a programes d’empresa i emprenedoria.

Tercera amenaça de Trias: les polítiques actives d’ocupació. Al començament del mandat el govern de Trias va deixar el via morta el Pacte per l’ocupació de Qualitat 2088-2011, un pacte impulsat al començament de la crisi econòmica a la ciutat que va néixer del consens entre el diferents agents implicats (empreses, associacions, sindicats…) per tal d’impulsar una estratègia conjunta que permetés recuperar la ocupació a Barcelona i ho fes des de la qualitat i l’estabilitat, per tant amb mesures per combatre l’atur i la precarietat. Una de les accions clau era la d’analitzar els sectors, les industries i els serveis que calia impulsar i potenciar a Barcelona, des del lideratge públic. Un altra de les accions clau fou el reforç de l’acompanyament en format de formació i reciclatge ocupacional de les persones aturades de la ciutat.

El resultat d’aquest pacte el 2011 va significar més de 27.000 persones aturades orientades o formades en ocupacions amb futur, més de 3.400 noves empreses creades, al voltant de 15.000 llocs de treball creats, 36.000 participants ens programes específics d’orientació professional i inserció juvenil, orientació professional al 100% dels alumnes d’ESO, 14.000 persones amb risc d’exclusió van trobar feina gràcies a la contractació social. Un pacte que, en definitiva, va posar l’accent en l’ocupació directa, la formació, l’emprenedoria, i els itineraris integrals i personalitzats d’orientació i inserció, prioritzant la gent jove, les persones adultes amb baixos nivells de qualificació i els col·lectius d’alta vulnerabilitat social. El conjunt de programes va arribar a 231.691 persones, el 14,04% de la població de Barcelona. D’aquestes, 65.054 en situació d’atur.

Trias i el seu equip van decidir carregar-se aquesta balanç i invertar-se un de nou: Barcelona Creixement, que ha acabat dient-se Barcelona Growth, per aquelles coses de la internacionalització i el business. Aquesta iniciativa pretenien que fos la seva estratègia de lluita contra la crisi. Però com no podia d’una altra manera ha acabat sent una estratègia elaborada de forma conjunta amb qui ens ha portat a aquesta situació de crisi, amb qui ha socialitzat les pèrdues i a privatitzat els guanys. Una estratègia on la ocupació ha brillat per la seva absència i on el govern municipal ha reconegut en diverses ocasions que l’objectiu d’aquesta estratègia no era millorar l’ocupabilitat, sinó generar entorns de confiança per facilitar el negoci d’algunes empreses sota la falsa esperança que aquest negoci comportaria contractació.

D’aquesta iniciativa van néixer “30 mesures per a l’impuls econòmic”. Només una d’aquestes mesures tracta la millora de l’ocupabilitat i dels programes de capacitació professional i ocupacional. I, “de esos polvos, estos lodos”, hem vist com els recursos destinats des de Barcelona Activa a les polítiques actives d’ocupació han estat més que insuficients, tot i que el govern hagi intentant corregir-ho en les darreres partides pressupostàries, sense massa sort donat que l’atur es cronifica. A continuació es relaciona la dotació de fons propis realitzada per l’Ajuntament als programes i serveis entre 2012 i 2015 (previsió de pressupost):

2012 2013 Previst 2014 Previst 2015
Barcelona Crea Ocupació 158.000 2.042.000 600.000
Bons compromís 5.600.000
Programa d’Inserció Sociolaboral (PISL) 252.026 252.026 252.026 252.026
Programa Personalitzat de Recerca de Feina (PROPER) 500.000 500.000 500.000
Dóna Impuls 5.000 67.237
Pla de Xoc contra l’atur juvenil (part BA)  3.673.933 pendent tancament pendent previsió
Plans d’ocupació municipals 271.618 2.144.262
Actualitza’t 23.650 96.405
Serveis d’orientació, recerca de feina i desenvolupament professional 2.184.000 2.972.000 3.270.000 3.370.000

Aquesta és la crònica de com Trias ha intentat carregar-se Barcelona Activa. Passar d’una empresa on la seva raó de ser era acompanyar les persones aturades de la ciutat, millorar la seva ocupabilitat i fomentar la seva contractació, a tenir una Oficina de l’Atenció a l’Empresa com a projecte estrella adjudicat, sense concurs, a la Cambra de Comerç, i fer de l’emprenedoria la única via de salvament de l’atur. Del “si vols una feina, crea-la” n’han fet dogma. Per sort, hem pogut frenar algunes decisions i ara és l’hora de retornar a Barcelona Activa la seva capacitat de lluita contra l’atur i l’hora de generar feina de qualitat i estable a la nostra ciutat.

Davant una Barcelona Activa que respon a una estratègia política que se situa lluny de voler lluitar contra la crisi econòmica i l’atur que pateix la ciutat, que menysté continuadament les polítiques actives i que es regeix estrictament per criteris mercantilistes aposto per defensar:

  1. Una Barcelona Activa amb un pressupost suficient per atendre més i millor a les persones en situació d’atur. Aquest 2015 caldria augmentar en 50milions d’euros el seu pressupost. Tanmateix, incrementar l’aportació destinada al programa de capacitació professional i ocupació del 57% prevista pel 2015 al 75% del pressupost total de Barcelona Activa SA, dotant de més recursos els programes de foment de l’ocupació estable (com Barcelona Crea Ocupació i Bons Compromís), de serveis d’orientació, de recerca de feina i desenvolupament professional i d’inserció sociolaboral (com PILS i PROPER), i els Plans d’Ocupació Municipals.
  1. Una Barcelona Activa present en el territori, que desplegui els serveis i els programes en clau territorial i ho faci tenint en compte les desigualtats socials que avui s’expressen espacialment. Per tant, cal prioritzar l’acompanyament i la formació a les persones aturades en aquells barris i districtes on les xifres d’atur són més altes, tals com: Ciutat Meridiana, Marina del Prat Vermell, Trinitat Nova, Vallbona, Guineueta, Torre Baró, el Besòs i el Maresme, Canyelles i Verdum (segons darrer informe CESC “Atur als barris. Desembre 2014”.
  1. Una Barcelona Activa que promociona iniciatives d’economia Verda. Els sectors, les indústries i els serveis vinculats a les polítiques de sostenibilitat: les energies renovables, la rehabilitació i la eficiència energètica en el parc d’habitatges i edificis de la ciutat, innovació en les xarxes de producció i distribució comunitària d’energia; prevenció i gestió ecològica de residus; nova cultura de l’aigua; verd urbà i biodiversitat, són sectors estratègics si volem que la recuperació econòmica sigui una realitat.
  1. Una Barcelona Activa que impulsi i faciliti la col·laboració públic-cooperativa-comunitària. Desenvolupant un programa d’emprenedoria social amb l’objectiu de donar suport a l’economia cooperativa, social i solidària i fer-ho amb la participació de les entitats del sector. A més, podem aprofundir en el programa de contractació per Reserva Social (empreses d’inserció social i centres especials de treball) i en l’aplicació les clàusules socials en el conjunt de la contractació municipal. Desplegament generalitzat de la gestió cívica i associativa de serveis i equipaments, com a palanca de creació d’ocupació en el sector no lucratiu i generador de vincles i relacions socials.
  1. Una Barcelona Activa que promociona la ocupació de qualitat i estable i n’és exemple. Per això, proposem complementar les retribucions de les persones contractades a través d’un pla d’ocupació finançat pel SOC des de Barcelona Activa, per tal que les seves retribucions siguin com a mínim igual a la prestació màxima d’atur

A tot això , hem d’aplicar la transversalitat de dos sectors de la societat importantíssims: les dones i el jovent.

Equitat de gènere. Una economia paritària d’homes i dones en els àmbits productius i de serveis. Polítiques de plena igualtat laboral i salarial, amb conciliació compartida. La major part de projectes impulsats per Barcelona Activa per a dones han estat en el marc de l’emprenedoria: programes com Learning to growth, Ets una dona emprenedora? Prepara’t, l’Escola de Dones Emprenedores, INICIA…

Segons dades de l’informe Dones i Mercat de Treball realitzat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona en què es recollien informacions com l’increment al 2013 de la taxa de dones en situació d’atur a Barcelona, que supera el 17%, que el 41% de les dones de aturades tenen entre 40 i 54 anys, que més del 24% de les dones desocupades porten més de dos anys en situació d’atur i un 44% més d’un any. Mentre l’atur masculí disminueix. Estem per tant, en clau de gènere, davant de dos dels col·lectius amb més vulnerabilitat: les dones joves de 16 a 24 i les dones madures amb més de 53 anys. La situació de la dona en el mercat laboral ja abans de la crisi estava marcada per les desigualtats i per la vulnerabilitat, amb desigualtats econòmiques, contractacions parcials o temporals no desitjades i que – per fer front a la crisi – s’ha potenciat el desenvolupament de llocs de treball a sectors de mà d’obra masculina donant com a resultat que la cobertura d’atur femenina es situï en 26 punts per sota de la masculina. Aquesta situació ha provocat que les dones siguin el grup majoritari d’atur de llarg durada i de treball precari i de pluriocupació.

És, per tant, necessari superar alguns dispositius tradicionals d’orientació i d’inserció laboral vinculats a determinats col·lectius com els relatius a violència de gènere o de les treballadores sexual ja que l’accés al mercat de treball remunerat és un element clau per a l’emancipació de les dones.

Davant d’això, considerem que caldria impulsar un programa integral d‘atenció i suport específic a dones grans amb falta de xarxes relacionals o en situació d‘aïllament, en especial aquelles que tenen rendes més baixes, realitzar accions positives envers les famílies monomarentals. elaborar mesures específiques per a les dones en els plans d‘acollida per a persones nouvingudes, plans específics per a lluitar contra la feminització de la pobresa, pla de xoc contra l’atur femení (especialment entre les dones joves i dones majors de 45 anys), programes específics de formació per a les dones de mitjana edat amb baixa qualificació i sense feina o amb feina precària en prevenció de futures situacions de dependència social i econòmica.

Prioritat a l’ocupació juvenil. El conjunt de les estratègies s’han de vincular de forma transversal a la lluita contra l’atur juvenil. Tanmateix, les altíssimes taxes d’atur entre la gent jove fan del tot necessari un Pla de Xoc per l’Ocupació Juvenil. El quart trimestre de 2014 la taxa d’atur entre el col·lectiu de 16 a 29 anys se situa en el 32,2%. En xifres absolutes, a Catalunya hi ha 202.900 joves a l’atur. La taxa d’atur pels de més de 29 anys és del 17,4%; i pel global de la població és del 19,9%. En el tram d’edat de 16 a 24 anys la taxa d’atur és del 45,9%.

El 2013 a Barcelona, els joves en situació d’atur representaven el 14,4% del total de l’atur registrat. Barcelona tenia 16.400 persones aturades menors de 30 anys, 6.039 de les quals tenen menys de 25 anys. L’atur entre els menors de 30 anys es va reduir un 12,6% en un any, un 15,9% entre els menors de 25 anys.El 12,5% dels menors de 30 anys són aturats de llarga durada, mentre que la mitjana de la ciutat és del 39%.

Entre el 2012 i el 2013 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar diverses propostes per impulsar un Pla de Xoc contra l’atur juvenil. El resum del seu compliment durant el 2013 i el 2014 ha estat del tot insuficient. Combatre l’atur juvenil no ha estat una prioritat d’aquest govern i la prova és que milers de joves segueixen veient-se forçats a marxar de la ciutat per tal de cercar una oferta laboral.

La conclusió de tot plegat és que ha faltat voluntat política i sobretot recursos. El govern municipal no ha entès quines són les causes de l’atur juvenil: el jovent arrossega una sèrie de condicionants que l’apropen a la precarietat laboral i en conseqüència a la precarietat vital. Es tracta d’una epidèmia social, que té profundes causes estructurals vinculades  un sistema econòmic espanyol (un gegant amb peus de fang, basat en un model productiu de baix valor afegit, amb salaris baixos i especulació del totxo) i les diverses reformes laborals (que han precaritzat les regles del joc a través de fomentar la temporalitat i la inestabilitat de les persones joves, no tant per ser joves sinó per ser els darrers en accedir al mercat laboral). Escenari que ha dibuixa’t un horitzó immediat de d’una generació perduda (joves sobrequalificats que s’exilien, que es veuen forçats a marxar de la seva ciutat per trobar oportunitats laborals) i joves en situació de pobresa (que no poden seguir estudiant a causa de l’augment de taxes FP i Universitat, joves víctimes del fracàs escolar, joves precaris que pateixen contractes temporals amb salaris baixos, joves aturats de llarga durada…).

Ara més que mai, perquè a Barcelona hi ha 100.000 persones en situació d’atur de les quals més de 43.000 s’hi troben des de fa més d’un any, és fonamental guanyar Barcelona, i posar-la al servei de les persones. Per fer del combat contra l’atur la principal prioritat.