Crònica d’una revolta anunciada. Reflexions sobre la gestió del turisme a Barcelona.

turisme

Són moltes les veus interessades en recordar-nos les bondats del turisme. Algunes d’aquestes bondats les comparteixo, de fet jo mateixa faig de turista sempre que tinc l’oportunitat. Conèixer i gaudir d’espais en els quals una no habita permanentment, ja sigui culturalment, gastronòmicament o socialment, és una gran experiència. Llavors la pregunta que ens hem de fer és per què tants i tants veïns i veïnes de Barcelona expressen cada cop amb més contundència que estan farts del turisme? Per què la “guirifòbia” va guanyant adeptes? Jo sóc molt més del parer, com molt bé explica l’Albert Arias en aquest article, de no disparar als turistes. Per què? Doncs perquè no crec que el problema sigui la seva presència en si mateixa, ans al contrari, crec que es tracta d’un problema de manca de polítiques públiques de gestió, de planificació i disseny urbà sobre el turisme. De model turístic. De com percebem els residents que les polítiques públiques es prioritzen pel turista.

 

Fa alguns anys que moltes veus alerten dels riscos i problemes socials que provoca l’augment del nombre de visitants sense límit (25 milions l’any, 7,5 milions de turistes amb 16 milions de pernoctacions en una mitja de 2,16 nits a la ciutat) acompanyats d’una resposta: és necessari re-equilibrar la relació turista-resident.

 

Aquestes darreres setmanes hem pogut veure com centenars de veïns i veïnes del barri de la Barceloneta (un barri obrer i mariner, per tant turístic per la seva privilegiada ubicació) s’han aixecat en contra d’un model turístic que els genera un problema de convivència molt greu. Un problema de convivència basat en una desestructuració dels barris, en una distorsió dels preus del lloguer que força que molts veïns i veïnes marxin de casa seva o deixin els seus comerços perquè el preus no paren de pujar.

 

Fa uns mesos deia en una comissió d’economia de l’Ajuntament de Barcelona, mentre m’adreçava a la responsable de les polítiques de turisme, que corríem el risc de convertir el model turístic de Barcelona en el model turístic de Lloret. Un model turístic que ha perdut allò que cal protegir i preservar, allò en què es basa el nostre atractiu com a ciutat, que és que som una ciutat convivencial. No deixarem de ser mai una ciutat on el turisme hi tingui una presència important (trobo lògic que si jo m’estimo Barcelona altres persones vulguin descobrir el que jo tinc la sort de viure dia a dia). Ara, això no està renyit amb el control d’aquesta dimensió turística, de la mateixa manera que l’augmentem també podem disminuir-la.
Des de fa tres anys el govern de Trias, amb el suport del Partit Popular, ha decidit que només hi ha una política sobre turisme factible que és aquella que proposa més turisme. En aquest context, el govern Mas a la Generalitat va impulsar la modificació de la llei pel dret a l’habitatge per tal de facilitar l’accés a les llicències dels habitatges d’ús Turístic (HUT’s). La modificació va consistir en canviar el règim de llicència pel règim de comunicació, és a dir, que amb una simple comunicació a l’administració aquell allotjament pogués funcionar legalment. Això va permetre que el nombre de pisos turístics passés de 2059 l’any 2011 a 9884 el 2014 (Informe sobre la gestió municipal del turisme). Ara alguns responsables de CiU ens diuen que no hi estan d’acord, doncs que no ho haguessin impulsat o que no haguessin mirat cap a una altra banda mentre els n’alertàvem. Quines grans dosis de cinisme!
Després d’haver fet això, en un intent de voler fer veure que la problemàtica de la bombolla turística i la convivència és exclusiva dels HUT’s, el maig d’aquest mateix any van tramitar una suspensió de llicències d’ un any. Dos anys abans, després de veure el que estava provocant la modificació del govern de la Generalitat per regularitzar els HUT’s pel règim de comunicació, els vam proposar la mateixa suspensió de llicències. En aquell moment CiU no va trobar necessari limitar aquest creixement; per què dos anys més tard si? Doncs perquè el lobby hoteler, qui controla la promoció turística, comença a veure els HUT’s i les seves diverses varietats (com per exemple Airbnb) com uns grans competidors.

 

Val la pena recuperar el procés d’elaboració del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona de l’any 2010, que fruit del debat ciutadà i associatiu va plantejar respostes a un model que ja generava greus inconvenients veïnals i socials. Es va proposar seguir apostant per la diversificació de l’economia. Per molt que el sector turístic sigui uns dels més forts no podem basar-ho tot en la gallina dels ous d’or. Els motius em semblen obvis. A més, es deia també que calia tenir en compte que la nostra ciutat és territorialment petita i la concentració que és dona en determinades zones és poc comparable amb altres ciutats. Per tant, s’han d’establir límits en zones de màxima concentració, per això la importància dels plans d’usos com el que es va aprovar el 2008 a Ciutat Vella de la mà de la regidora Itziar Gonzalez.

 

També cal internalitzar en el propi turisme la càrrega ambiental que té, garantint un paisatge i territori humanitzat i equilibrat on les activitats quotidianes dels veïns/es hi tinguin cabuda i no entrin en conflicte amb les turístiques. La creació de la taxa turística havia de servir per a això i no per promocionar més el destí turístic. I finalment, treballar conjuntament amb la ciutadania per construir un model de forma democràtica. Són molts els conflictes en els quals s’ha exclòs la veu ciutadana: Sagrada Família, Park Güell, Port Vell, Paral·lel, Passeig de Gràcia, Les Rambles… Negant consultes ciutadanes i processos de participació.

 

Malauradament, aquestes reflexions i propostes, que no requereixen de grans receptes màgiques ni fórmules matemàtiques, van ser menyspreades pel conjunt del govern municipal de CiU. Ens cal governar el turisme i no que el turisme ens governi a nosaltres, es tracta de controlar la promoció turística, es tracta de regular i limitar la càrrega turística, preservar la convivència i actuar davant la distorsió dels preus del lloguer. Perquè si analitzem la gestió turística dels darrers anys veiem com aquesta s’ha caracteritzat per una desregulació absoluta. Barra lliure per a l’activitat turística pactada entre CiU i el PP. Traduïda en diferents instruments de planificació com són el Nou Pla d’Usos de Ciutat Vella, que instaura una estratègia de barra lliure hotelera; l’Ordenança de Terrasses que obre la porta a la sobreexplotació de l’espai públic; la Marina de Luxe del Port Vell que dona pas a fer d’ús exclusiu i excloent un dels espais emblemàtics de la cultura marítima de Barcelona; i l’acord que permet l’obertura de comerços en diumenge, que fa saltar pels aires el model de comerç urbà de la ciutat i la seva funció de cohesió social als barris.

 

Hem, doncs, de defugir la lògica del “cuanto más mejor”, de l’incrementalisme, del més i més i més, del “volem arribar als 10 milions de turistes el 2015” com deia fa pocs dies el president del gremi d’hotelers Jordi Clos. I hem de dissenyar una estratègia que ens permeti pal·liar els impactes negatius que l’activitat turística genera en el benestar ciutadà. Hem d’establir límits, jo m’ho imagino com una mena d’auditoria per definir la carrega turística. Auditoria que han fet i fan quotidianament els veïns i veïnes de la Barceloneta, de Gràcia, de l’Eixample, del Poble Sec, que ens diuen que estan farts  i que ja n’hi ha prou de prioritzar el lucre privat i el negoci turístic per davant dels seus drets, dels drets ciutadans com són el descans o el gaudi de l’espai públic.

 

Després d’aquest relat era d’esperar que un barri sencer s’aixequés en mig de l’agost i reivindiqués el seu dret a la ciutat, al seu barri, per preservar la seva convivència. Reivindicació que pretén rescatar la ciutat, l’espai públic on vivim i ens relacionem, del negoci privat per posar-la al servei de les persones, dels veïns i veïnes, dels infants, dels adolescents, del jovent, sense criminalitzar-ne el seu ús, al contrari, facilitant-lo. I vista la resposta que l’Alcalde i el seu govern ha donat, la revolta continuarà i s’ampliarà a tots aquells barris que com la Barceloneta pateixen el cost d’un turisme massificat, d’un turisme desbordant i d’una barra lliure al servei dels hotels i les avingudes de luxe.

 

Per fer això, aquest curs, com també hem fet en el anteriors, des d’ICV-EUiA seguirem donant la batalla i seguirem proposant alternatives factibles per governar i controlar el turisme. Properament presentarem una bateria de propostes a les comissions i al Plenari per elaborar un pla de ciutat que limiti tots els allotjaments turístics (hotels, habitatges d’ús turístic, albergs, creuers…etc), que limiti i controli la càrrega turística de tota la ciutat. Un pla que combati tot l’allotjament turístic “irregular” perquè està fora de la llei i que recuperi els plans d’usos com un instrument clau per regular les activitats a l’espai públic i a l’espai privat de caràcter públic (comerços, establiments, allotjaments, etc) en aquells barris i districtes que pateixen més pressió turística. Proposem, com hem dit des del primer dia, utilitzar la recaptació de l’impost turístic per compensar l’impacte que l’activitat turística té sobre la ciutat. No té cap sentit que els turistes paguin un impost adreçat exclusivament a atraure i promocionar més turisme. La recaptació ha de contribuir al benestar comú de la ciutat a través del finançament d’infraestructures i serveis bàsics compartits. Es tracta de recuperar les polítiques de gestió i planificació. Donarem la batalla per fer-ho possible.

 

I sobretot, determinar espais on els no turistes, els no empresaris del sector turístic, els residents, els barcelonins i les barcelonines participin. Per això, hem proposat la democratització del Consorci Barcelona Turisme, on veïns i veïnes i treballadors del turisme tinguin presència per fer possible un model de turisme responsable, que generi ocupació digna i que distribueixi amb equitat, social i urbana els beneficis generats. Per això, cal incorporar els sindicats i la FAVB als òrgans de govern del Consorci Barcelona Turisme per tal de fer més democràtica, oberta i participativa la presa de decisions en aquest àmbit. Així com la constitució d’un consell de participació amb tots els agents socials i del territori implicats per tal de debatre, proposar actuacions i fer seguiment de les polítiques relacionades amb el turisme a la ciutat.