Glorieta Transsexual Sonia

Avui la ciutat de Barcelona ha fet justícia. Ha fet justícia amb la memòria i la dignitat d’una dona. Una dona transsexual. Ha fet justícia amb un moviment, el moviment per la defensa dels drets i les llibertats de totes les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals. Un moviment integrat per moltes entitats i associacions, per moltes persones, persones com el Quim, l’Eugeni, l’Emilio i la María Jose, que s’han deixat la pell perquè avui Barcelona tingui un espai públic dedicat a la memòria de la Sonia.

Recordo perfectament quan algunes d’aquestes persones em van proposar que demanéssim, com ICV-EUiA, al govern de CiU aquest reconeixement. “La Glorieta del músics del Parc de la Ciutadella, allà és on la van assassinar i allà és on hem de retre homenatge al seu nom, reivindicar la seva condició de transsexual, perquè Janet, per això la van matar”.

L’any 1991 jo tenia 7 anys, i fins llavors desconeixia absolutament aquesta història. Però, el dia que em van explicar com la Sonia vas ser brutalment assassinada per un grup d’extrema dreta, de forma absolutament gratuïta mentre dormia en un parc públic, perquè era transsexual, el que vaig sentir em va fer comprendre que era una activista pels drets LGTB, que jo, igual que l’Eugeni, el Quim, la María Jose, el Josep Maria, l’Eduard, l’ Aleix, la Laura i totes aquelles persones gais, lesbianes i transsexuals que conec, defensaria la memòria de la Sonia i treballaria per recuperar la seva dignitat.

No ha estat fàcil, el govern de Trias ho ha intentat tot, des del “no es pot, ho ha de proposar la comissió de nomenclatura…”, “no es pot perquè allò no és un carrer, és un equipament…” al “potser si li treiem la paraula transsexual, no creieu que quedaria millor un Espai Sonia Rescalvo Zafra?”. No. Si es pot. I la prova és que s’ha pogut. Totes les intencions de fragmentar les persones impulsores no han servit de res. El que va motivar la seva unió ha estat més fort, i ha permés poder-ho fer. És un orgull, i n’estic eternament agraïda.

Gràcies per aquesta oportunitat de col•laboració i acció amb vosaltres.

Mireu, avui els barcelonins i barcelonines no podem oblidar que hem rendit homenatge a la justícia i a la memòria, un homenatge exemplar per tot el món. Un reconeixement que se suma al que el 2011 fèiem en el monument en memòria de les persones gais, lesbianes i transsexuals que han sofert persecució i repressió al llarg de la història. Hem enviat un missatge molt clar a la resta de pobles del món: aquesta ciutat i la seva ciutadania no tolera la homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia.

Barcelona és i ha de seguir sent una ciutat que es reconcilia amb totes les persones que han patit violència o vulneració de drets per la seva identitat de gènere i/o sexe. Barcelona dignifica aquestes persones. Barcelona es posa al capdavant de la reivindicació per la igualtat real, sense distincions per orientació sexual. I això està per sobre del color del govern de torn de la ciutat. Aquesta és la  marca Barcelona què jo explico al món.

Us deixo la transcripcció de les tres intervencions que m’han emocionat en l’acte d’inauguració. I desitjo que l’últim pensament, com deia la María José, li deiqueu a la Sonia.

Intervenció Joaquim Roqueta, secretari general de la Coordinadora LGTB

Intervenció Eugeni Rodríguez, president del Front d’Alliberament Gai

Intervenció María José Ariza, presidenta Associació Famílies LGTB