Impedim l’estafa d’Agbar!

Fa cosa d’una setmana érem coneixedores de que la iniciativa ciutadana europea per declarar l’aigua com a dret humà ja havia assolit el milió de signatures, i que anàvem a pels dos milions. Avui sabem que ja ha arribat a les 1. 143.000 signatures. Mentrestant, a Barcelona la lluita contra la estafa de l’aigua s’intensifica.

Arran una sentència l’octubre del 2010 es qüestiona la titularitat amb la que opera l’empresa, que distribueix l’aigua als domicilis, Aigües de Barcelona (Agbar). Aquesta sentència és el cas d’un veí de Trinitat Vella al que l’empresa li reclamava 6.500 euros per diferents rebuts impagats a causa d’una fuita d’aigua. La sentència va permetre la condonació d’aquest deute donat que afirma que el servei pel que cobra la empresa Agbar és “il·legal”. Concretament diu “hoy por hoy la gestión del servicio de abastecimiento de aguas a la ciudad de Barcelona y la actuación de SGAB (Agbar) en tanto que concesionaria del servicio son actuaciones ilegítimas”. Ara Agbar ha recorregut a aquesta sentència al Tribunal Superior de Justícia (TSJC).

Però no només la sentència prova que Agbar explota un servei sense contracte de concessió, és a dir que Agbar mai ha guanyat un concurs públic per distribuir l’aigua a les nostres cases perquè mai se n’ha celebrat cap, sinó que quan des d’ICV ho hem sol·licitat a les administracions corresponents o no hi ha resposta o els documents lliurats no és corresponen.

L’històric diu que la distribució domiciliaria del servei públic d’aigua fou metropolitanitzat mitjançant els acords de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona (actualment Àrea Metropolitana) l’any 1982 i uns “títols” reconeguts i previstos a Agbar el 1983 .  En ambdós casos hi falten elements jurídics que permetessin que aquests fossin vàlids per atorgar un dret de concessió a Agbar.

I és en aquest context, en aquesta situació anòmala, per dir-li d’alguna manera, on l’AMB va  aprovar definitivament el passat 6 de novembre la creació d’una empresa mixta per explotar tot el cicle de l’aigua i així superar aquest “frau”, amb el vot favorable de CiU i PSC, l’abstenció d’ERC i PP, i només el vot contrari d’ICV-EUiA.

ICV-EUIA no només vam votar NO, sinó que vam demanar als Ajuntaments afectats per aquesta nova empres que també s’hi oposessin en el Ple de l’AMB. En tot moment, hem defensat que unificar tots els serveis del cicle integral de l’aigua en un de sòl i diferent, no es troba justificat per una millora del servei a la ciutadania. Passem a un nou escenari on l’aigua serà gestionada amb criteris de mercantilització. I l’aigua no és una mercaderia. És un dret bàsic. I la política d’aigua hauria de girar entorn als interessos públics, els de la ciutadania. Ens parlen de la gestió del cicle integral de l’aigua quan hi ha competències d’aquest cicle que són exclusives de la Generalitat, i així ho ha fet constar interposant un recurs contra la constitució d’aquesta nova empresa. Ens parlen del cicle integral de l’aigua quan l’objectiu no és altre que ampliar el negoci d’Agbar.

Ens proposen que aquesta empresa esdevingui una concessió monopolística. Quan no podem confondre els beneficis de la creació d’un servei del cicle integral de l’aigua amb la pretesa conveniència que això justifiqui la creació d’un únic operador, que ho controli tot. La gestió del cicle integral de l’aigua és podria desenvolupar amb una pluralitat d’operadors coordinats entre ells. De nou, la realitat és que parlen del cicle integral de l’aigua quan l’objectiu no és altre que ampliar el negoci d’Agbar.

La nova empresa té una composició accionarial que pertany en un 85% a Agbar i un 15% a l’AMB. Amb aquesta participació la representació pública no és suficient. El 15% públic no permetrà garantir el control suficient per fer prevaldré els interessos públics. Davant els possibles escenaris aquest 85%-15% a què ens apropa més: a un escenari d’equilibri o a un de privatització de fet?

Un fet molt greu, és que es vincula aquesta concessió monopolística a una adjudicació directa. Sense un procés de lliure concurrència. No es garanteix que avui Agbar és la millor empresa privada per fer-se càrrec d’aquest servei i que això no suposarà un prejudici per la ciutadania. Això només es podia haver garantit amb un concurs públic i transparent. Argumenten que no calia, perquè segons l’AMB la gestió integral del cicle de l’aigua només podia ser encomanada a SGAB ja que és “l’única empresa establerta”.

Però com he comentat abans, NI Agbar és la única empresa que opera en el territori metropolità, NI és empresa establerta ni en abastament en alta, ni en sanejament en alta, ni en reutilització d’aigües regenerades, tots ells serveis públics fins al moment que excedeixen àmpliament el servei de distribució domiciliari, el qual està en entredit per la sentència que he explicat. Així que resulta una estafa en tota regla reconèixer drets sobre tot el cicle de l’aigua per 50 anys, doncs es produiria una autèntica i irregular consolidació d’expectatives i ampliació de drets injustificables des de la defensa de l’interès públic.

La creació d’aquesta empresa ha quedat posposada donat els recursos que té interposats al TSJC, entre ells un de la Generalitat per invasió de competències. I és en aquest punt que la Plataforma Aigua és Vida ha fet públic avui un informe que ha presentat a la Fiscalia anticorrupció per presumptes delictes d’Agbar-Suez, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

És fonamental que no deixem que un dret bàsic, comú i humà com l’aigua es trobi al servei dels interessos empresarials i econòmics. L’acció de denúncia cap a qui permet aquesta situació i qui en surt beneficiat només acaba de començar. El treball de la Plataforma Aigua és Vida amb veïns i veïnes, entitats, sindicats i organitzacions polítiques cada cop compta amb més força popular i amb més arguments per aturar l’espoli social, per aturar l’estafa. Des d’ICV ens comprometem a, desenvolupant totes les accions que puguin aturar la constitució d’aquesta empresa, evitar que es venguin l’aigua. És obscè que la tarifa de l’aigua augmenta gairebé un 30% en un any mentre Agbar obté uns 300 milions d’euros de benefici. És obscè el lucre privat a costa de l’esforç de les famílies. Perquè l’aigua, com la vida, no és una mercaderia.

Aquí trobareu el comunicat de la Plataforma Aigua és Vida amb l’informe que han presentat avui a la Fiscalia Anticorrupció i han fet públic a la ciutadania.