Benvingudes

Benvingudes. Avui, per fi, poso en marxa aquest espai personal. Un espai personal on poder compartir reflexions, imaginacions i somnis. La majoria col·lectius, però perquè no, alguns de personals.

Inicio aquest bloc tard, fa molt que m’hauria d’haver atrevit a posar-lo en funcionament… però per fi començo, i d’això es tracta… de començar. Així que ara el repte és omplir-lo, omplir-lo de tot allò que sóc i de tot allò que faig, i sovint de tot allò que fem.

Sóc dona, i jove. I segurament les meves opinions aniran impregnades d’aquests dos valors, així com d’altres valors i idees que defenso. Sóc d’esquerres i ecologista. I optimista.

La principal motivació que tinc per obrir aquest espai és COMPARTIR per CONSTRUIR. Per construir un somni. Un somni que s’expressa en múltiples realitats. Un somni que s’expressa des d’infinites lluites. Infinites propostes. Un somni que permeti fer compatible els projectes de vida de cadascú amb un dret bàsic: la dignitat col·lectiva.

Estem immerses en un context inhòspit, d’una duresa innegable. I és en aquest context on personalment crec que aquestes dues accions: compartir i construir, han de ser allò que ens contagií. Allò que ens permeti respondre amb la fortalesa i la generositat necessària per que aquest somni es faci realitat. Imaginem que aquest somni és aconseguir un món, un país, una ciutat més justa.

Sembla un somni impossible. Especialment, pel context. Un context injust, profundament injust i dur. Una duresa que conec i que veig en la cara de totes les persones que pateixen. Patiment inquantificable. Com d’inquantificables són les persones, les famílies que no poden garantir un àpat al dia als més petits.

I no només és indignació el que em produeix la resposta que reben aquestes famílies de qui governa a Barcelona, a Catalunya, a Espanya i a Europa; també em produeix ràbia. Però la ràbia que sento ràpidament la transformo en esperança quan surto al carrer, quan veig tot el que puc fer, quan sento tot el que podem fer.

És en aquest context en el que em trobo i en el que situo la meva acció ciutadana i política, a cavall entre el carrer i les institucions, entre la indignació i la rebel·lió, entre la realitat i el desig.

I és en aquest camp de batalla on em trobareu. Us parlaré de moltes coses, però com tothom tinc les meves dèries, aquelles que treballo intensament en l’actualitat. Concretament cinc: 1. Que el dret a l’aigua es reconegui com un dret humà. 2. La construcció d’un model productiu basat en l’economia social i solidària, amb l’objectiu d’oferir un model d’ocupació de qualitat i estable.3. Recuperar un urbanisme al servei de les persones, complex i divers, que amb la incorporació de la població ens permeti dissenyar ciutats i barris possibles i desitjables. 4. La lluita contra la corrupció perquè no crec que estiguem condemnats a la corrupció, no crec que formi part del nostre caràcter. Crec en la democràcia, no en aquesta democràcia, però també crec en la política com part de la solució per arreglar aquesta insuficient democràcia. 5. Una debilitat: la gent. M’agrada la gent. M’agrada conèixer gent, experiències, històries, colors…

Així que, per poc que pugui, compartiré tot això i més. Fins aviat.